Benvinguts!

Vaig néixer a Ultramort, un petit poble de pagès a la comarca del Baix Empordà, el 19 d'agost de 1962.

La meva trajectòria va començar quan tenia només 14 anys, amb qui va ser el meu primer mestre d’obres, en Quim Pallés Calmo, refent de nou tot un mur d'un hort d’un veí del poble. Va ser llavors quan en Quim es va adonar que tenia una habilitat natural per treballar la pedra. Avui en dia aquest mur està com el vàrem deixar, no li ha caigut ni una sola pedra.

Amb els anys, el mur ha guanyat en vellesa, i jo en experiència. Quan els anys o la salut em diguin que haig de reposar de picar pedres, el mur de ben segur que continuarà igual.

Durant cinc anys vaig viure al barri dels Germans Sàbat (Girona), a casa del meu cunyat, l'Enric Cabaño. Va ser mentre estava acabant les obres de rehabilitació del castell de Camp Durà, i la rehabilitació d’unes quantes masies del costat del castell. Aquests treballs i el seu entorn, varen marcar força el meu camí amb les pedres, reafirmant el que en Quim Pallés ja havia intuït anys enrere.

Amb els anys he tingut la sort de conèixer a alguns mestres picapedrers i de treballar al seu costat, coneguts a bona part de la província de Girona. De tots ells n'he après una miqueta, i voldria fer una petita esmena a manera de record d'alguns d'ells.

L’Agustí Vila, picapedrer jubilat de fa anys, que comparteix l’afició per fer morters. En Quim Carreras, també jubilat, amb qui havíem treballat tota la vida a les pedreres de Can Solés de Girona. L'Artur de Camallera, amb taller i pedrera pròpia (Pedra de Vilopriu), en Manel Lamas, fill de picapedrer gallec, i amb pedrera a Cantallops (Alt Empordà), ull de serp. I finalment, en José Tenorio, un bon amic malgrat que ja no està amb nosaltres, que tenia el taller a Corça (Baix Empordà) on avui dia hi ha Antiguitats Bargas. El coneixia d'ençà que tenia 15 anys, quan jo vivia a Germans Sabat (Girona) on ell tenia un petit taller.

Un dels plaers d’aquest ofici, és la satisfacció que els treballs que he fet, duraran anys i anys, inclús quan jo ja no m'hi pugui dedicar.

Més de 40 anys d’experiència com picapedrer i col·locador de pedra. Restaurador de masies. Reformes en general. Faig des de fonts, sals d'aigua, murs, barbacoes, pous per decoració al jardí, ...

He treballat en la restauració de quatre castells:

    Castell Palau Gòtic, a Rupià (Joan Fuster Solés)
    Castell de Finestres, a Ultramort (treballs puntuals fets pel meu compte)
    Castell romànic de Sant Feliu de la Garriga, a Viladamat (Maica 2005)
    Fortalesa medieval del Castell de Llers 2012-2013 (Urcotex Immobiliària).

Vaig treballar durant més de 10 anys (1986 - 1997) a l’empresa Burgos Gasull de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), dels que guardo un record especial.

Tot i que la majoria de treballs que vaig realitzar eren de pedra, també vaig poder exercir un altre dels meus oficis, el de paleta. El treball que vàrem fer al Parc dels Aiguamolls de l'Alt Empordà, a Castelló d’Empúries, el recordo molt especialment. Es tractava de reconstruir uns antics assecadors d'arròs que hi ha al Mas Almatà.

Un altra empresa que voldria remarcar és Parada de Roses (2013 - 2015). Els germans Parada són fills de picapedrers gallecs. Des del primer dia ja vàrem tenir molt bones sensacions, ja que parlàvem el mateix idioma de les pedres, on hi vaig treballar fins que es varen jubilar.

Voldria fer esmena de dos picapedres més, ja jubilats, que he tingut la sort de conèixer i de treballar al seu costat. Els dos son d'Olot. Un es l'Antoni Dosrios, que ha treballat molt al Golf de Navata. L'Altre picapedrer és el conegut arreu de la província, en Diego Borrego. En Diego ja fa algun temps que està jubilat i em passa algun bon client.

També treballo com a particular, on la majoria dels treballs són per a empreses de construcció i de jardineria.

Resumir més de 40 anys d'ofici és molt complicat, en tant poc espai, apart que m'és impossible recordar-me de tothom. Tinc memoritzats i escrits de més de 100 pobles diferents on he treballat, una bona part a la província de Girona i a la Catalunya Nord (zona de Perpinyà).

Però si que hi ha una empresa que durant més de 40 anys, de forma més o menys esporàdica, sempre hi he treballat. Aquesta empresa de Ultramort va ser on vaig començar quan amb prou feines tenia 14 anys. De fet, vaig ser l'últim aprenent del qui va ser el meu primer mestre d'obres, en Joaquim Palles. Quan en Quim, que al cel sigui, es va jubilar, el seu fill Miquel Palles va continuar l'empresa, on amb en Miquel, apart d'una bona relació, hi he treballat varies vegades. Ara en Miquel, des de fa un temps, també s'ha jubilat, i el relleu l'ha continuat el seu fill, qui també es diu Miquel. Una tercera generació amb qui també treballo de tant en tant. No cal dir que és un plaer i un orgull per mi d'haver treballat i continuar treballant amb aquesta empresa que tant estima la restauració i la pedra.

Des del dia 31 de maig de 2009, que vaig col·laborar a la primera fira d’oficis artesans de Sant Miquel de Fluvià, poble on visc actualment, he anat fent alguna fira artesana o medieval. M’agrada l’ambient que hi ha i conèixer altres artesans de diferents oficis.

Tot i que he anat a alguna fira a Barcelona, Tarragona i Catalunya Nord, no acostumo a allunyar-me gaire de l’Empordà, ja que les fires per mi son un hobbie. I treballant tota la setmana també tinc ganes de desconnectar una miqueta de les pedres. Potser quan em jubili em podré dedicar una mica més a les fires.

El que si que vull remarcar molt especialment, és que gràcies a que m’han convidat a alguna fira monogràfica de picapedrers, he pogut conèixer una quants picapedrers/es d’arreu de Catalunya, que també fan fires artesanes de tant en tant.

Tan és el bon rotllo que tenim, que hem fet un grup de whatsapp, i així tot i la distància podem estar sempre en contacte, i fem una trobada com a mínim una vegada al’any i fem un bon àpat. Cada any la organitzem a un lloc diferent.

L’any 2019 la varem fer a casa, a Sant Miquel de Fluvià.

Aquí podreu trobar part dels treballs que he anat realitzant al llarg de la meva vida.

Des de ben jove, sempre he tingut una admiració especial pels morters de pedra. Jo sempre havia fet all i oli amb un morter de ceràmica de La Bisbal, que encara conservo.

Però el dia de l’aniversari del meu fill Genís, a l’acabar de fer all i oli en aquell morter de ceràmica, em vaig prometre que seria el darrer que faria amb aquell morter. El proper all i oli el faria amb un morter fet amb les meves mans, i així va ser. Abans d’acabar l ‘any (2009) havia acabat el meu primer morter de pedra, fet amb pedra de Sant Vicenç. No seria l’últim.

Fer aquell morter, em va despertar l’admiració que sempre havia tingut pels morters de pedra i que no sé explicar. Simplement, surt de dins.

I així, morter a morter, aquella admiració s’ha convertit en una bona col·lecció de morters. Per mi aquesta col·lecció té un valor molt especial i diferent de la majoria de col·leccions que es fan, ja que jo no els compro sinó que me’ls faig jo.

Per donar a entendre fins on arriba la meva passió pels morters, a principis de l’any 2020, durant el confinament per el coronavirus COVID19, vaig acabar el meu morter número 200.

Aquí el podeu veure.

No m’he posat cap objectiu de fer cert nombre de morters, simplement mentre la salut i els braços aguantin, ja que són molts cops de maceta, n’aniré fent més i conservant la meva passió.

290 monuments amb arrels del Baix Empordà
Autor: Lluís Madrenas i Bahí

Aquesta és una guia dels arbres monumentals del Baix Empordà. Aquestes terres són eminentment planes; com a massissos d’una certa rellevància, cal destacar el massís de les Gavarres i el massís de l’Ardenya i les muntanyes de Begur, que són una prolongació de les Gavarres. En aquests massissos, s’hi concentra la major part de la massa forestal de la comarca. Quasi al bell mig de la plana, s’alça el massís del Montgrí de gran interès botànic però mancat de grans boscos. La fèrtil plana està regada principalment pels rius Ter i Daró, de manera que les seves ribes gaudeixen d’una important població de bosc de ribera. Els petits turonets de més difícil conreu són aprofitats per a la plantació d’arbres fruiters de secà. Tots els arbres d’aquestes terres que per les seves característiques poden ser considerats monumentals han estat observats, estudiats i ressenyats en aquesta guia. A les seves pàgines hi trobareu tota la informació de cadascun dels 290 arbres ressenyats (localització, fotografies, comentaris, suggeriments, anècdotes relacionades…).

Col·lecció: Baix Empordà, núm. 1
ISBN: 978-84-88144-06-5
Nombre de pàgines: 264
Nombre d'il·lustracions: 97
Mides: 14 x 21 cm.
Enquadernació: rústica
Data primera edició: Novembre del 2004

Podeu comprar-lo a:
Edicions Cossetània |  La Casa del Libro |  Amazon